Acebes, el secretari general del Pp, encara que ho sembli, no pateix d'al•lucinacions. La meva teoria és que les seves percepcions sorgeixen d'una estranya barreja dels sentits coneguda com a sinestèsia, una condició que pot prendre múltiples formes. Alguns sinestèsics veuen sons, d'altres senten colors o assaboreixen formes. Se sap poc sobre les causes, però les sensacions que experimenta un sinestèsic són reals.
Com a reals són els desbarraments del bo de l’Acebes. De fet la sinestèsia és l'única explicació benèvola que trobo al cúmul de fems que ha amuntegat als quioscs d'aquest país durant tot el 2006. Pel que sembla, Rajoy s'ha adonat del defecte del seu secretari general i pretén apartar-se. La millor manera és girant al centre ja que Acebes està a la dreta extrema i, circulant per la centralitat, no corres cap risc de fregar-lo. Per simular, com a mínim, o exercir, en el millor cas, aquest centrisme, el líder popular ha acudit a l'abeurador dels gests. Primer acceptant la "realitat nacional andalusa" i després amb la defensa pretoriana del seu cap de files a Catalunya, fins al punt d'advertir que se l'emportaria a un hipotètic govern conservador a Madrid presidit per ell mateix. El problema és que amb gests únicament no es conquereix el territori de la moderació i de la centralitat política. És precís apaivagar als tigres que ronden el campament. Els Zaplana, Aguirre, Faes i companyia no aplanaran el camí de Rajoy. Si entre els aliats del gallec apareix Gallardón, la diversió està garantida.
No obstant això, a hores d'ara, no cometrem l'error de creure'ns que a la seu popular es produeixen pel•lícules de Disney. Mariano Rajoy confon centralitat amb centralisme i una de les seves propostes estrella és l'examen pretès que vol fer a les competències de l'estat. Proposa 14 retocs a la Constitució, 7 canvis constitucionals i 11 reformes legislatives per aconseguir una administració central forta i arreglar el desgavell en el qual diu trobar-se Espanya. L'objectiu final és blindar les competències de l'Estat a les possibles reformes estatutàries del futur. Crec fermament que el model de centrisme de Rajoy és una espècie de centralisme desesperant que ofegaria les aspiracions identitàries i lícites de Catalunya. Pot ser que aquest home vegi centrisme on únicament hi ha centralisme. Serà sinestèsic també el President de Pp?
És curiós però la realitat és que t'has deixat un personatge de l'orbita de Gènova (o per sobre d'ella) que no els permetrà un gir al centre, com el que hipotèticament va fer Aznar fa uns anys.
L'estrella(t) radiofònic de la COPE, Jiménez Losantos, no crec que estigui per la tasca de permetre que el Partit Popular pugui moure's d'on és, que ja per al seu gust, està massa centrat.
Sol fa falta veure com arremet contra Piqué, Gallardón o fins i tot amb els seus benegloriats Rajoy i fins i tot contra el mismísim Rey (figura a Espanya incoprensiblemente tabú).
Pel que tinc entès, dins de Gènova, el pes de l'extrema dreta és més fort del que pot semblar i si Rajoy emprèn aquesta tornada al centrisme (encara que em sembla més encertat el terme centralisme que utilitzes) es pot trobar un problema dins de les seves files. I qualsevol polític sap que a un any vistes d'unes eleccions (o mig any si pensem en la municipals) sol es pot retocar l'estratègia si tens totalment controlat l'aparell del Partit. Els experiments davant de la proximitat d'unes eleccions a casa i amb gasosa.
Jo sincerament no crec que Rajoy tingui el partit tant controlat amb la doctrina única com al seu dia el va tenir Aznar. El que es segur es que ho pasarem bé.
Publicado por: Carlos Serrano | 28/12/2006 en 09:01 a.m.
"Contemplo, impotente, desde mi modesta trinchera, cómo la nación se despedaza sin remisión de causa y de forma irreversible. Lo observo, es verdad, pero lejos de crearme un profundo sentimiento de desasosiego, como le ocurre a cualquier patriota español; lejos de exasperarme al ver que nada se puede hacer y que esto no tiene ya marcha atrás, mi sensación es de euforia y de alegría incontenibles".
Ynestrillas dixit.
P.D. ¿Sabes a que huele la tierra humeda que hay a 3 metros de profundidad?
Publicado por: Comandante | 28/12/2006 en 10:54 a.m.
Hola Marc i Carles.
Desde luego este comandante no es el Che...jajaja
¿ Quién soy para negar lo que vea Acebes ? La realidad cada uno la percibe a su manera y desde luego hay que reconocer su constancia.
Sobre las posibles reformas en la casa de la constitución, no creo que la comunidad de vecinos se ponga de acuerdo. Aunque en especial estoy pendiente de una que intentarán metarla en un pack...jajaja. Supongo que sabeis cual es, ¿ no ?.
Simplemente pasaba a saludaros.
Publicado por: mezquetillas | 28/12/2006 en 01:59 p.m.
Todo esto me ha recordado a un post que publiqué hace unas semanas...
YA LO DIJO MARX
Hace falta tener mala fe para pensar que cuando José María Aznar, entonces presidente del Gobierno, habló del Movimiento Vasco de Liberación se estaba refiriendo al Movimiento Vasco de Liberación.
Y hace falta también tener muy mala fe para afirmar que cuando Esperanza Aguirre asegura que con su sueldo no llega a fin de mes esté diciendo que con su sueldo no llega a fin de mes .
Los que van por ahí levantando esos infundios son probablemente los mismos que, al publicarse las fotografías de niños muertos o amputados por los bombardeos americanos en Irak, sostenían que los bombardeos americanos mataban o amputaban niños en Irak.
Y los mismos, no hay duda, que pretenden convencernos de que Manuel Fraga fue ministro de Franco cuando todos sabemos que, en realidad, fue ministro de Franco.
Son individuos que, aunque hayan leído a Julio Cortázar, no han aprendido la lección: "Es curioso que la gente crea que tender una cama es exactamente lo mismo que tender una cama".
Y que, por supuesto, no recuerdan las palabras de Groucho Marx: "¿A quién va a creer usted: a mí o a sus propios ojos?".
Publicado por: Carlos Serrano | 28/12/2006 en 03:27 p.m.
Tens raó Carlos, però són tants que de vegades no hi caben tots. Lei ese artículo, era muy bueno, de verdad.
Comandante (Ynestrillas?): puedo darte un telefono de un psiquiatra muy bueno si lo deseas.
Mezquetillas: obviamente no es el Che.
Publicado por: marcvidal | 29/12/2006 en 01:27 p.m.
Un ataque más a la libertad de expresión por parte de un sujeto que tendría que tener el mismo tratamiento que un terrorisa de ETA.
Mi solidaridad con Marc, y contra cualquier ataque a la libertad de expresión.
Tolerancia cero contra esta forma de agresión.
Publicado por: Enrique Castro | 21/01/2007 en 01:29 a.m.
És evident que aquest "comandante" no viu al matiex país que nosaltres, ja que aquí no hi ha res que es trenqui, tot i que hi hagi molta gent que intenti expressar el contrari.
El que es trenca( i esperem que sigui per sempre ) és la hegemonia dels intol.lerants, de gent com el "comandante" que no saven respectar les opinions dels altres, no coneixen la paraula TOLERÀNCIA i on la seva única sortida és fer amenaces anònimes a través de la xarxa...que valents!!!
Jo i moltes més persones que defensem els valors de llibertat, tolerància i respecte, estem al costat del Marc i d'altres que hagin pogut rebre aquestes amenaces, perquè nosaltres no ens amaguem...
Publicado por: marivi | 21/01/2007 en 02:39 p.m.